dimarts, 27 de gener del 2015

St. Stephen Hisoaks, gener de 2015. Volants de ploma d'auca.







Un dissabte de gener i un diumenge, l'endemà
es disputa a Sant Esteve un circuit, el català.

Sesrovires! Sesrovires! Sesrovires! Sesroví!
Si vols aparcar bé el cotxe vés-hi d'hora pel matí.



Hi va en Justo, hi va l'Olga; també el Joffre i l'Alfons;
en Bye Sense juga amb el Salva i el David ve des d'Hortons.
El Salva amb la Marina, hi ha cap parella millor?
Només en pots trobar una: Marina i Salvador!


Juga en Joffre, també l'Olga, en Bye Sense i en Salazar;
juguen Justo i l'Alfons i en David no es fa esperar. 



Com arbitra! quin rigor, quin esguard i quin posat!
Ho fa tan, tan i tan bé perquè a tots ens ha arbitrat.

"Saco curt, que ells aixequin, jo remato de patac;
si la bloquen tu remates o bé curta o al costat."

Per què, Déu meu, per què, en Bye Sense és tan dolent?
Tants anys com fa que juga, ja en podria anar aprenent!






Ara no badis! Remata fort! Acaba ja! Guanya el partit!
Surt-me d'aquí! Fuig del davant! Com has perdut? Qui t'ha parit!


Alpajarín terra llunyana, Alpajarín què em vens a dir?
A Alpajarín hi arriba un monstre: Alpajarín, és l'Iwillbe.

A Alpajarín, enllà de l'Ebre, A Alpajarín terres d'Espanya,
a Alpajarín, arriba i mira; Yes Iwillbe s'ho mira i guanya.








En Justo arrenca a córrer! En Justo ve cap aquí!
Esprinta, salta i remata: segur que guanya el partit!

Un prodigi, un tornado, una fera, un vendaval,
una noia perillosa amb el volant: et farà mal.




La Silvia amb en Joffre: si ella és bona, ell és millor!
En Joffre amb la Sílvia: si ell és López, ella és Gascó!


Tots quiets, que ningú no es mogui. Vigileu, que arriba el boss.
Així vist té bona pinta però li fa mal tot el cos.

Cara al sol a mitja tarda no hi ha forma de jugar;
es queixen de Granollers i també de Viladecans.

Sol solet vine'm a veure vine'm a veure que tinc fred.
Sol solet ves-te'n a jeure ves-te'n a jeure que no m'hi veig.



Massa sol, enlluernat, és un gos o és un gat?
A les fosques no s'hi juga, a ple dia és un pecat.








Tobottom i en Justo, quins cracs: mai no perdonen, no pas!.
Quan formen parella tots dos surt del davant per si de cas.



Com ataca Terrassa, què bé ho fa Viladecans!
Per l'or el guanyen els nostres, que en mixtos són molt més grans!

Quina bèstia! Quin tros d'home! Si és que sembla en Sandokan!
La cirera del pastís és la Marina al davant.

Amaga't, escapa't si pots, corre i fuig ben ajupit!
Si et quedes a la pista et destrossarà: juga en David!

És plena de gent la grada i és plena de gent la pista.
Alguns peten la xerrada amb el Joffre, que és curt de vista.


Dues parelles d'amics juguen avui. S'han discutit?
Doncs sí, perquè hi ha un dubte: qui d'ells és més eixerit?

Els més joves, vencedors, als més grans foten calents.
Banda i banda de la pista Vilanova hi és present.


En Salva juga bé els dobles quan fa parella amb Hortons;
amb en Bye però, fa figa; amb en Bye no hi ha coll***.
Són astuts i intel·ligents; són el gat i tu la rata.
Juguen bé però aquest cop es conformen amb la plata.



Puja, baixa, tomba i gira; juga al fons i juga tens.
Com es diu, aquest fenomen? Com es diu? És Marc Vicens!





Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba: ben cordada deu ser ja.



Les nenes maques al de matí s'alcen i reguen el seu jardí
però les més guapes les tens aquí, fan volar plomes a Sesroví.
Or i plata, plata i or: quants metalls per al millor!
Pujar al podi a Sesrovires és un repte i un honor.