Ja dèiem en la crònica del Torneig Internacional de Veterans de Bàdminton tingut ara fa un any a Granollers que ens comprometíem a fer el possible per a augmentar encara una mica més la nostra aportació internacional a l'esdeveniment, i a fe que ho hem aconseguit. Ultra els jugadors amb passaport del Regne d'Espanya del nostre club (l'Olga, Thetower, Yes Iwillbe, Tobottom, l'Àlex i Bye Sense), sobre els fantàstics tapissos del pavelló polisportiu del Congost a Bigpotters vam presentar també la selecció més internacional per al II Torneig Internacional de Veterans de Bàdminton: la Nancy (República Francesa), en Paolo (República Italiana), En Keith (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord) i en Xiaoli (República Popular de la Xina). Està clar que també en el nostre club hi ha més monàrquics (6) que no pas republicans (només 4, i casualment tots ells nascuts fora de la península!).
Bigpotters presentava un jugador de la República Islàmica del Pakistan, en Waseem; els amics de Viladecans estaven representats per en Volodymyr, de la República d'Ucraïna; i Terrassa ens va enviar el millor dels seus jugadors, en Christian, del Regne de Dinamarca. També de lluny, però sense sortir de la península ibèrica, ens van venir a demostrar que són enormes jugadors els representants del CB Collado-Villalba, de Madrid, que van aprofitar que estaven aquí al costat, a Oropesa, prenent una mica el sol, i en un cop de cotxe es van arribar a Granollers.
Total, que ens vam inscriure un total 25 jugadors de diferents origens i nacionalitats, units però diversos, i pràcticament es pot dir que vam jugar tots contra tots. Hi havia qui feia només individual; qui feia nomès dobles de les dues categories; qui feia individual i dobles masculins però no mixtos; qui feia individuals femenins, dobles femenins i mixtos; qui ho feia tot i no arbitrava; qui arbitrava i no feia res més... en fi, que eren possibles totes les combinacions. Tanta va ser la diversitat i tant el contacte entre els jugadors que no va costar gens de refutar la famosa teoria dels sis graus de separació.
En efecte, vegem-ne un exemple molt senzill: en Volodymyr feia parella amb en Waseem i van enfrontar-se a Yes Iwillbe i Bye Sense; en Bye Sense va trobar-se en el seu grup amb l'Oti, que per un altre costat jugava dobles amb el Carlos i que conjuntament es van enfrontar amb en Juanjo i el Pepe; en Waseem també feia parella amb la Pili, que va jugar contra l'Olga però també va fer parella amb ella; l'Olga i en Paolo, en dobles mixtos, van jugar contra la Nancy i En Keith, que també van jugar contra l'Àlex i la Maria. A més, en Paolo va jugar amb l'Albert i, fent parella amb en Xiaoli van jugar contra el Juan Antonio i el Miguel. Però és que resulta que el Miguel van enfrontar-se en individuals contra Tobottom i en Frankie 3,14, i el Juan Antonio va lluitar una final contra en Christian. I vés per on, en Christian feia parella amb Thetower, que va guanyar els dobles femenins amb la Nancy, que va jugar individuals contra la Pili, la Maria, l'Olga i Thetower. A més, En Keith jugava dobles amb Tobottom i van haver de lluitar contra en Bartomeu fent parella amb el Justo, que també va enfrontar-se amb Yes Iwillbe. Per un altre costat, en Bartomeu també va jugar contra el Pepe, i el Pepe contra en Volodymir. A veure, potser no s'entèn gaire perquè no sé explicar-me, així que he fet un croquis perquè es vegi més clar. Les línies negres indiquen les parelles i les de colors els enfrontaments i queda molt clar que la teoria dels sis graus no té cap mena de fonament: entre jugador de bàdminton i jugador de bàdminton no hi ha mai més enllà d'un grau de separació!
Total, que ens vam inscriure un total 25 jugadors de diferents origens i nacionalitats, units però diversos, i pràcticament es pot dir que vam jugar tots contra tots. Hi havia qui feia només individual; qui feia nomès dobles de les dues categories; qui feia individual i dobles masculins però no mixtos; qui feia individuals femenins, dobles femenins i mixtos; qui ho feia tot i no arbitrava; qui arbitrava i no feia res més... en fi, que eren possibles totes les combinacions. Tanta va ser la diversitat i tant el contacte entre els jugadors que no va costar gens de refutar la famosa teoria dels sis graus de separació.
En efecte, vegem-ne un exemple molt senzill: en Volodymyr feia parella amb en Waseem i van enfrontar-se a Yes Iwillbe i Bye Sense; en Bye Sense va trobar-se en el seu grup amb l'Oti, que per un altre costat jugava dobles amb el Carlos i que conjuntament es van enfrontar amb en Juanjo i el Pepe; en Waseem també feia parella amb la Pili, que va jugar contra l'Olga però també va fer parella amb ella; l'Olga i en Paolo, en dobles mixtos, van jugar contra la Nancy i En Keith, que també van jugar contra l'Àlex i la Maria. A més, en Paolo va jugar amb l'Albert i, fent parella amb en Xiaoli van jugar contra el Juan Antonio i el Miguel. Però és que resulta que el Miguel van enfrontar-se en individuals contra Tobottom i en Frankie 3,14, i el Juan Antonio va lluitar una final contra en Christian. I vés per on, en Christian feia parella amb Thetower, que va guanyar els dobles femenins amb la Nancy, que va jugar individuals contra la Pili, la Maria, l'Olga i Thetower. A més, En Keith jugava dobles amb Tobottom i van haver de lluitar contra en Bartomeu fent parella amb el Justo, que també va enfrontar-se amb Yes Iwillbe. Per un altre costat, en Bartomeu també va jugar contra el Pepe, i el Pepe contra en Volodymir. A veure, potser no s'entèn gaire perquè no sé explicar-me, així que he fet un croquis perquè es vegi més clar. Les línies negres indiquen les parelles i les de colors els enfrontaments i queda molt clar que la teoria dels sis graus no té cap mena de fonament: entre jugador de bàdminton i jugador de bàdminton no hi ha mai més enllà d'un grau de separació!
Que hi ha moltes línies? Naturalment, perquè tothom va jugar molts partits, de manera que sovint faltaven àrbitres perquè només acabar un partit ja et cridaven per jugar el següent i no tenies temps ni d'arbitrar, ni de descansar, ni de canviar-te de roba ni de res.
Si no voleu no cal que feu comptes: el rècord el tenen l'Àlex i en Waseem (que havia treballat durant la nit i que, per tant, va venir a jugar sense dormir), que van jugar 10 partits cadascú i en Paolo 9; la Nancy i l'Olga van jugar-ne 9 i les altres tres noies (Thetower, la Maria i la Pili) 8 cadascuna d'elles. Els altres competidors no van arribar a aquests nivells, però el cansament va afectar tothom per igual.
Com ens va anar el torneig? Doncs amb la lluita habitual i les badades de costum a càrrec del de sempre no vam fer mal paper del tot. Vam ser presents en 39 partits dels 60 disputats (o sigui, en dos de cada tres partits jugats hi havia algun soci de Newtown-la-Vallèe, i va haver-hi 11 partits on èrem en les dues bandes de la xarxa) i en vam guanyar 23, cosa que al final va donar la victòria en individual, en dobles femenins i en dobles mixtos per a Thetower; l'or en dobles femenins i la plata en dobles mixtos per a la Nancy; la plata en dobles femenins per a l'Olga i la plata en mixtos per a En Keith. No està malament, oi? Però, de fet, això no és el que compta, sinó l'oportunitat de passar un altre dia en bona companyia empaitant cons fins a l'extenuació per quasi posar fi a la temporada.
En fi, que tothom va marxar content cap a casa; una mica fatigat, però satisfet per haver passat una nova jornada de bon bàdminton.
Bé, potser no tots van jugar bé a bàdminton ni es van cansar gaire...només cal mirar aquesta foto per saber qui és que no va córrer prou en tota la jornada com per haver-se de posar de curt per anar més fresc...
Si no voleu no cal que feu comptes: el rècord el tenen l'Àlex i en Waseem (que havia treballat durant la nit i que, per tant, va venir a jugar sense dormir), que van jugar 10 partits cadascú i en Paolo 9; la Nancy i l'Olga van jugar-ne 9 i les altres tres noies (Thetower, la Maria i la Pili) 8 cadascuna d'elles. Els altres competidors no van arribar a aquests nivells, però el cansament va afectar tothom per igual.
Com ens va anar el torneig? Doncs amb la lluita habitual i les badades de costum a càrrec del de sempre no vam fer mal paper del tot. Vam ser presents en 39 partits dels 60 disputats (o sigui, en dos de cada tres partits jugats hi havia algun soci de Newtown-la-Vallèe, i va haver-hi 11 partits on èrem en les dues bandes de la xarxa) i en vam guanyar 23, cosa que al final va donar la victòria en individual, en dobles femenins i en dobles mixtos per a Thetower; l'or en dobles femenins i la plata en dobles mixtos per a la Nancy; la plata en dobles femenins per a l'Olga i la plata en mixtos per a En Keith. No està malament, oi? Però, de fet, això no és el que compta, sinó l'oportunitat de passar un altre dia en bona companyia empaitant cons fins a l'extenuació per quasi posar fi a la temporada.
En fi, que tothom va marxar content cap a casa; una mica fatigat, però satisfet per haver passat una nova jornada de bon bàdminton.
Bé, potser no tots van jugar bé a bàdminton ni es van cansar gaire...només cal mirar aquesta foto per saber qui és que no va córrer prou en tota la jornada com per haver-se de posar de curt per anar més fresc...
