En Xiaoli amb la guitarra i en Paolo amb el banjonex es van encarregar de posar la música a la vuitena prova del Circuit Català de Bàdminton, disputada el cap de setmana del 22 i el 23 de febrer de 2014 en la pista blava del pavelló poliesportiu de Vilanova del Vallès; la lletra la vam posar entre tots: jugadors, tècnics, directius, familiars, amics, personal de suport en general... al final, el concert va quedar força reeixit i el públic i els reis d'Orient van marxar contents cap a casa després de dues intenses jornades de competició.
El primer dia va començar amb les presentacions habituals a tocar de la màquina del cafè i les més espavilades van aprofitar per a demanar hora a la Cristina, que a partir de mig matí no va parar ni un moment de treballar i ja va començar a concretar cites per més enllà del cap de setmana.
L'Àlex, en Paolo, l'Anna, YesIwillbe, Tobottom, l'Arnau i En Keith van ser els primers dels nostres a saltar a la pista. Només En Keith i Tobottom van perdre els partits inicials (Tobottom, 26-24 en el segon set!), però és que reservaven forces per als dobles, on tenien l'esperança de pujar al capdamunt del podi. En un torneig amb tants partits i tan seguits van estimar-se més dosificar el combustible no fos cas que se'ls parés el motor en el moment clau. Al final, igualment se'ls va parar del tot quan al davant es van trobar els titans de la categoria DMD, Lord Save i Bye Sense, definitivament en un estat de forma immillorable.
YesIwillbe i en Ferrie (Gardens) van jugar un partit disputadíssim, amb molts cops al fons de la pista i, com casi sempre, a tres sets. YesIwillbe va aconseguir el triomf a base de forçar a l'extrem el seu contrincant i, tot i que en Ferrie es va defensar molt bé, Yes va estar intractable a la xarxa.
En Ferrie algun cop va caure per terra, víctima del joc intel·ligent de Yes i de la seva pròpia agressivitat: ell a una banda de la pista i la raqueta a la contrària.
El tractament magistral de la Cristina en una llitera que treia fum acompanyat per en Xiaoli a la guitarra va semblar que posava un altre cop a punt la rereguarda d'en Ferrie, però va ser una il·lusió òptica i auditiva. En el següent partit, en Ferrie va tornar a anar per terra amb tot d'estrèpit mentre en Xiaoli posava música a la performance: nel blu, dipinto di blu...volare!
Per no fer un lleig als visitants, l'Anna també va caure de cul per terra en el seu partit contra la Giorgia (Wheel's Beach), però hi ha qui assegura que va ser la Giorgia que va exigir l'Anna fins al límit i ni ella no es va poder mantenir dreta, en aquestes condicions.
La Pili no va caure, però li va anar d'un pèl.
Quan Tony the Red va exhibir en un lloc preferent les recompenses per als guanyadors tothom va començar a salivar en imaginar-se l'efecte que farien aquells tresors en el menjador de casa, a tocar de la cristalleria i la foto dels avis. A partir d'aquell moment es van acabar les bromes a la pista i tots els jugadors es van posar les piles.
Víctima de la seva pròpia fúria en els individuals i en el primer dobles contra els joves de Niceland, cada cop més conjuntats, els peus de Tobottom van rebre de valent. La seva sort va ser comptar amb la presència de la Cristina que amb els seus tocs màgics el va reconstruir just a temps per a disputar la cinquena final de dobles D en què participava en aquesta temporada.
Sigui perquè després del massatge podal li havia crescut el número de peu, sigui com a tàctica dilatòria a mig partit (cosa impròpia d'ell), Tobottom va aturar el joc diverses vegades per a cordar-se les sabatilles.
Qui no va dilatar els seus partits, sorprenentment, va ser Bye Sense, que es va plantar en semifinals després de jugar amb foc en el seu partit contra l'Arnie (Niceland) i vèncer còmodament Exento en quarts. Acompanyat d'un Lord Save en el millor moment de la seva carrera, a més, va arribar novament a la final de dobles després d'una dura lluita pel podi amb la parella de Three's Wheel.
Mentre tothom es deixava la vida a la pista, Tobottom es deixava fer a la llitera i monopolitzava l'atenció de la Cristina. I encara sort que Tobottom només calça un 42!
En alguns encontres, la lluita va ser tan ferotge que els partits es van haver de suspendre per lesió; és el cas de la Carmen, de Dogsville, que va prendre mal en plena lluita amb l'Anna per arribar a la final IFB quan intentava remuntar un 19-17 en contra en el segon set. La Carmen està en un gran moment de forma, com va demostrar també en el dobles mixtes, la seva presència en els tornejos és imprescindible i estem segurs que es refarà ben aviat d'aquest petit accident.
El partit que no va acabar malament per poc va ser la final de dobles D, on semblava que hi hagués en joc alguna cosa més que el color del metall de les medalles. És tanta la rivalitat entre les dues parelles de Newtown-la-vallée que En Keith no va poder contenir la seva agressivitat abans del partit i Lord Save va haver de parar-li els peus per no tenir un problema.
Abans del partit, doncs, els quatre puntals de Newtown van poder-se fer una foto plegats sense pensar que poc després s'haurien de repartir llenya a base de bé els uns als altres.
La final va ser molt tensa, amb punts ben treballats per les dues bandes i màxima concentració en tot moment.
En Keith va provocar grans maldecaps a la parella rival amb el seu servei axil·lar i les seves deixades mortíferes al límit de la cinta; Tobottom, amb una potència de salt espectacular després del massatge, va obligar els contraris a defensar-se més que ells no tenien previst i va guanyar molts punts a base de potència i precisió.
En Bye Sense va asserenar el seu joc habitualment caòtic, va aconseguir passar desapercebut i no va fer nosa a un Lord Save que va ser un cop més el rematador letal que tots coneixem. En tots dos sets els descapotables van guanyar una mica de diferència en el marcador i després la van estar a punt de perdre, cosa que ja els ha passat diverses vegades; aquest cop, en canvi, van poder resistir fins al final el contraatac de Tobottom i En Keith, van mostrar-se sòlids en els moments claus i van emportar-se l'or per tercer cop en la present temporada.
Mentre els uns celebraven la nova victòria, els altres es desesperaven una mica i recuperaven l'alè...
Al final va haver de ser Lady Glory of Romanvalleys qui va posar pau amb el seu encant i amb les medalles que generosament va repartir entre tots quatre. En el fons, són com nens.
També en individual D l'actuació dels socis de Newtown-la-vallée va ser excepcional: després dels quarts de final només jugadors de les nostres pistes van seguir endavant.
Una semifinal va enfrontar en David (Gardens) amb el darrer fitxatge del mercat d'hivern: l'Ivancible (Terrace). En David ja fa dies que lluita per recuperar-se de les dificultats ventilatòries que l'han fet baixar una mica el rendiment en els darrers tornejos; li costa aguantar els punts massa llargs i això li roba la seva arma principal. De la seva banda, l'Ivancible estrenava raqueta, sabatilles i carnet de soci i no volia decebre ningú amb una actuació que no fos del màxim nivell.
L'altra va posar davant per davant l'Arnie i en Bye Sense, que havia jugat un partit menys que el de Silverwave i que estava menys desgastat que ell. L'Arnie és fort però encara li queda camí per recórrer en aquest aspecte perquè està en ple creixement; una mica més de forma física acompanyada de quatre detalls tècnics que ha de polir faran d'ell un jugador imbatible.
Sigui com sigui, l'Ivancible i en Bye Sense van jugar unes semifinals sense fissures i van plantar-se a la final (la primera de la temporada per en Bye, l'enèssima per l'Ivan).
En Bye va fer el que va poder i en algunes fases del partit va estar a punt de donar la sorpresa, però ara per ara encara hi ha diferència de nivell entre ell i l'Ivancible. És cert que en Bye no finta els lobs malament del tot, té un servei acceptable i envia dins la pista quasi la meitat dels drops que intenta, però el joc potent del fons de la pista de l'Ivancible el mortifica cada cop que es troben i es veu incapaç de blocar cap de les rematades en diagonal del de Terrace.
Lady Glory i Tony the Red van repartir petons, copes i medalles i van compondre un podi que semblava la pell d'una zebra.
En Bye estava particularment content amb la segona medalla de la jornada i no va parar de lluir-la per tota la pista...
Altres jugadors de Newtown-la-vallée - Silverwave van aconseguir pujar al podi; van obtenir l'or Thetower (Terrace) en dobles mixtos i Little Thetower en el dobles masculí i la plata l'Anna i la Laura (Gardens) en els individuals femenins.
La jornada va acabar aquí, però no la competició perquè l'endemà hi havia la segona part, dedicada a les categories sub i la segona tongada sense classificar.
Newtown-la-vallée va participar amb sis jugadors (cinc noies i un noi) de les més joves de la pista, procedents de l'escola de bàdminton del club. Tots ells estan encara en període de formació i alguns acaben de començar aquest any, així que els resultats van anar en consonància amb aquest fet; en qualsevol cas, l'objectiu principal a l'inici no és vèncer, sinó aprendre i passar-s'ho bé, i per aquesta banda es van aconseguir totes les fites proposades.
Quan ja acabava la competició i abans de recollir i endreçar, per entretenir el públic de la grada mentre els jugadors passaven per la dutxa, la directiva del Club Bàdminton Vilanova del Vallès en col·laboració amb el casal d'avis de la localitat, el col·legi de protètics de la província i la planta embotelladora d'oxigen medicinal de la comarca va programar un partit d'exhibició entre Tony the Red, president del club, i Bye Sense, encara vocal de la junta.
Tots dos jugadors van acabar extenuats però no els va caldre ventilació mecànica per a referse de l'esforç. A més, la Cristina ja no hi era i els massatges se'ls van haver de fer ells mateixos, en pla onanista.
Animats per l'espectacle, la parella de St. Stephen Hisoaks Canalejo-Alcalà (pares que intenten seguir les petjades dels seus fills, grandíssims jugadors) va desafiar la de Newtown-la-vallée i així tots quatre van lluitar de valent un partit de dobles a dos sets que va caure de la banda local.
Durant tot el partit el públic no va parar d'animar els jugadors perquè s'aixequessin de terra, recuperessin l'alè i juguessin dempeus.
A alguns encara els va quedar forces per a arbitrar algun partit i aprofitar el marcador per a dir-hi la seva ("In! Inde! !Inde...").
Propera cita esportiva imprescindible a Vilanova: el 9 de març, la Mitja Marató de Montornès. Us ho perdreu? Ens hi representarà la Carme i no decebrà ningú, ja ho veureu!
