divendres, 28 de març del 2014

Març de 2014, Campionat de Catalunya: Trobada de Gegants a Vilanova del Vallès

La Federació Catalana de Bàdminton, amb la col·laboració del Club Bàdminton de Newtown-la-Vallée i l'Ajuntament de Vilanova del Vallès va organitzar novament el diumenge 23 de març de 2014 en el pavelló poliesportiu de la localitat el campionat nacional de bàdminton en tres categories: sub 11, sub 17 i veterans. Amb aquest motiu, les colles geganteres de diverses localitats del país van enviar a Newtown els seus millors representants i la trobada va coronar-se, com de costum, amb un gran èxit de participació, de crítica i de públic.





Perquè, són o no són gegants en formació els sub 11, amb la seva il·lusió i les seves ganes d'aprendre? Són o no són gegants en ple creixement els sub 17, espectaculars en totes les seves accions, incansables i amb un vigor que és l'enveja de tots els que tenim el privilegi de veure'ls en la pista? I són o no són gegants insuperables els més grans de tots, els que apedaçats d'articulacions, de tendons, d'ossos, de cartílags, de sistemes nerviosos i sensorials, d'aparells circulatoris, cardiorespiratoris, musculoesquelètics i psicomotrius; els que quan cauen per terra s'aixequen en tres o quatre fases, però s'aixequen finalment; els que carregats d'estimulants, de calmants, de relaxants, de sedants, d'anestèsics, d'hipnòtics i d'antiinflamatoris; els que armats amb faixes, apòsits, fèrules, esparadraps, plantilles pròtesis i benes; els que amb grinyols articulars, pets tendinosos, espetecs musculars, rebufs pulmonars i arrítmies cardíaques; els que ja més a la vora del casal que del bressol es vesteixen encara de curt i salten il·lusionats a la pista amb la raqueta a la mà disposats a repartir garrotades a qualsevol projectil que els passi per la vora en disputa per una xapa? (naturalment, cap de les noies no necessita aquests suplements perquè elles no pateixen les mancances provocades per l'edat avançada, que totes estan fresques com a roses i la seva aparença desmenteix les dades que es desprenen dels assentaments que consten en el Registre Civil). Sí, els veterans també són gegants perquè són més grans que qualssevol dels altres, i la majoria dels del país es va trobar a Newtown-la-Vallée per a tenir-hi una concentració memorable. Alguns dels gegants convocats estaven en el taller de reparacions per un tema de planxa i pintura i se'ls va trobar a faltar, però confiem que no es perdran la de l'any vinent. 







Lamentablement, un dels gegants va caure víctima de la fúria que el caracteritza: en Christian no va poder reprendre el joc a causa d'una lesió en el tou de la cama en plena lluita amb en Glenn i estarà uns dies apartat de les pistes. Tornarà amb més força que mai, n'estem segurs, perquè voluntat no li'n faltarà i sap que tothom l'espera. El bàdminton català el necessita, igual com necessita l'Abel, i comptem els dies que falten per a llur reaparició.



12 veterans del nostre club (3 noies i 9 senyors) van prendre part en el torneig enquadrats en les disciplines de diversos clubs del país (Newtown-la-Vallée, Niceland, Bigpotters, Terrace i St. Lawrence-of-the-Gardens), aliats entre ells o amb altes jugadors per a formar els dobles, que no tenim manies de cap mena i el mestissatge és enriquidor.

En total hi havia 31 jugadors de més de 30 anys, que van disputar (si comptem només el nivell de gegants-veterans) 56 partits; nosaltres vam prendre part en 37 d'ells (9 partits van ser enfrontaments directes entre nosaltres); en vam guanyar 20 i com a conseqüència, els resultats per als socis del club (a falta d'una comprovació estadística més acurada) van ser els millors de la història: campiona de Catalunya en individual femení (de X a X+10 anys) per quart any consecutiu: Thetower; campió en individual masculí (majors de 55), igual que l'any passat: l'Àlex; triple empat al capdamunt del podi decidit per un escàs marge de punts en dobles masculí (majors de 50): Tobottom-En Keith / Àlex-Molimola / Lord Save-Bye Sense; subcampions en dobles mixtos (Y a Y+4): en David amb l'Olga C.; subcampiona individual femení (Y a Y+4): l'Olga E.; subcampió en individual masculí (40 a 49): Yes Iwillbe. En resum: dues copes i set medalles per a les repletes vitrines del Club que cada dia que passa fan més patxoca.









No ens podem entretenir a relatar una per una totes les circumstàncies interessants del torneig ni tan sols la majoria, perquè van ser moltes, però intentarem explicar el més notable de la competició.

Una de les categories a priori amb un resultat més incert havia de ser la dels dobles masculins >50, on competien dos equips formats totalment amb gent de Newtown (Tobottom i En Keith d'una banda i Lord Save i Bye Sense d'una altra) o parcialment (l'Àlex va formar parella amb en Molimola, de Bigpotters). Les parelles Tobottom-En Keith / Lord Save-Bye Sense ja s'havien enfrontat abans d'aquest dia quatre cops en competició en la temporada 2013-14, amb un resultat totalment ajustat: dues victòries per a cada una d'elles; en canvi, l'Àlex i en Molimola no s'havien enfrontat mai amb les altres dues parelles. Així les coses, la rivalitat era màxima i les cases d'apostes no gosaven donar un favorit clar.



El torneig no va decebre ningú: en el primer partit, Lord Save i Bye Sense van saber aguantar la pressió insistent de Tobottom amb les seves rematades i d'En Keith amb els seus drops ajustats a la cinta i, sense perdre els nervis, van poder emportar-se el primer set per 21-19. En el segon set, tota la pressió va recaure en la parella que encara conserva el cabell del cap i malgrat els seus esforços van caure per un 21-12 que al final seria decisiu.




El segon enfrontament va posar davant per davant Lord Save-Bye Sense i l'Àlex i en Molimola. Save i Bye sabien que si guanyaven el partit es proclamaven campions de Catalunya i aquesta pressió, juntament amb una actuació excepcional d'en Molimola els va condemnar: derrota per 21-19 i 21-16. L'Àlex i en Molimola es van mostrar potser una mica febles a l'hora de coordinar les seves posicions a la pista, apartat en què destaquen Save i Bye, però en canvi van excel·lir a l'hora de rematar tant des de la xarxa com des del fons de la pista.




En aquestes circumstàncies, el tercer partit era el decisiu ja que l'Àlex i en Molimola només depenien d'ells mateixos per a endur-se el títol cap a casa: la victòria els donava el campionat. Mai Tobottom i En Keith s'haurien imaginat el que els va passar en aquest darrer partit: Lord Save i Bye Sense els animaven i els prometien recompenses sense límit si eren capaços de vèncer l'encontre, ja que aquesta era l'única manera que tenien de pujar ells al capdamunt del podi. En un partit amb una tensió al límit, l'actuació impressionant d'En Keith i Tobottom els va permetre superar els rivals per 21-19 en el primer set amb l'alegria incontenible d'en Bye (Lord Save al final va haver de marxar per cardioprotegir-se). El segon set era clau, perquè tot i perdre el partit, si l'Àlex i en Molimola el guanyaven s'emportaven l'or per millor diferència de sets, però al davant es van trobar novament a Tobottom i En Keith motivadíssims, disposats a morir matant i a demostrar que ells eren tan dignes com qualsevol de pujar al cim del podi. El seu vendaval de joc va destarotar les defenses d'en Molimola i l'Àlex, que van cedir el segon set per 21-17 i van donar encara més motius d'alegria a Bye (Save encara estava desaparegut).










Després dels tres partits la cosa estava totalment equilibrada: una victòria i una derrota per a cada equip. El primer criteri de desempat, la diferència de sets guanyats i perduts, tampoc no decantava el resultat cap a ningú perquè tots havien guanyat 2 sets i n'havien perdut 2 més. El segon criteri de desempat va ser el definitiu: Lord Save i Bye Sense es van proclamar campions en els despatxos perquè la seva diferència de punts a favor i en contra (77-73) era millor que la de les altres dues parelles (78-77 per Àlex-Molimola i 73-78 per Tobottom-En Keith). Així, el marge de punts en el segon set del primer partit (21-12) va ser el que al final va decantar el torneig cap a la parella més descapotable de totes les parelles que es fan i es desfan. En qualsevol cas, si el resultat hagués estat un altre, atès el triple empat i que en els tres equips hi havia membres de Newtown, el campionat també s'hauria quedat a casa. De qui és mèrit? Dels participants? Sí, sens dubte, però no només seu. Tots els socis del club són igualment partícips d'aquest magnífic resultat i de tots els altres, perquè dia rere dia contribueixen a mantenir el nivell de joc dels que al final salten a la pista el dissabte o el diumenge en representació seva; tenir al costat cada setmana la resta de companys els ajuda a mantenir la forma i seu és també tot el mèrit, incloent els que durant uns dies se n'han anat a viure entre els sarraïns per a ensenyar-los a agafar la raqueta enmig de la sorra del desert.

També hi va haver partits molt interessants en el individuals masculins, és clar. En la categoria més jove, Yes Iwillbe i en David es van enfrontar en el primer dels partits de la jornada i van acabar com sempre acaben ells: amb la cordes de les raquetes incandescents de tanta potència com tenen. Es veu que ja hi ha qui reclama per a ells que algú disseny raquetes tipus LED, que per al mateix rendiment requereixen menys consum energètic.



En la categoria de més de 55, l'Àlex i en Molimola es van haver d'enfrontar entre ells dues vegades, una en la fase de grups i una altra en la semifinal. L'Àlex va haver d'utilitzar els seus millors recursos, que són molts, per a obtenir el triomf en els dos partits. En Molimola va exhibir un estat de forma sensacional i dir això d'ell pot sonar a déjà vu perquè sempre està en bona forma, però en aquest campionat va estar absolutament impressionant: va arribar a tots els volants sobrat de reflexos, va rematar amb punteria, va sacar perfectament, va jugar al fons de la pista amb potència i va dominar la xarxa amb tècnica i col·locació. Va jugar dos encontres sublims i el resultat ho demostra: 21-18 i 21-19 en el primer i 22-20 i 21-18 en el segon. Com ja s'ha explicat anteriorment, tot i així encara li van quedar forces per jugar uns dobles inoblidables conjuntament amb el seu rival en individuals.




Amb la seva excel·lència física i tècnica, en Molimola no en té prou: sempre procura, a més, posar un toc artístic en les seves accions i així, de vegades quan fa el servei sembla més un director d'orquestra que no pas un jugador de bàdminton.



I, com s'ho va fer en Molimola per a mantenir aquesta fortalesa durant tota la jornada sense defallir? No va voler-ho confessar a ningú i fins i tot a l'hora de dinar es va amagar. ¿Pot ser que algun druida li subministri, com sospitem, substàncies prohibides per la llei, la moral o els bons costums que després, durant uns breus moments a l'hora d'arbitrar el deixen abatut mentre comencen a fer efecte? Algú hauria d'investigar-ho!




Quin va ser el secret de l'Àlex per a guanyar a en Molimola? Potser la capacitat de concentració o el seu poder mental, el mateix que li permet de suspendre volants en l'aire només amb la seva mirada...








L'Àlex és un dels gegants més grans, només superat per en Granbardós; és tan gran que quan salta no surt sencer a la foto.


Va acabar tan satisfet amb la seva medalla de dobles que després que l'hi donessin no se la va treure en tota la resta de la jornada: ni per a arbitrar ni per a dutxar-se. És comprensible, perquè li va costar molt d'esforç de guanyar-la.


L'Àlex va fer parella amb la Maria; la Maria va fer parella amb la Carme i la Carme va fer parella amb Tobottom, que és qui va guanyar el dobles a l'Àlex. Així, més o menys tot quedava a casa.

La parella Àlex - Maria és un clàssic de tots els tornejos i ja sabem en què són capaços de guanyar a qualsevol rival: en xerrar pels descosits; però en aquest campionat vam descobrir que la Carme i Tobottom tampoc no es queden enrere en aquest apartat.

Entre joc i joc, argumentació de les dues noies...







Abans de jugar els mixtos, trobada dels companys a la grada per a preparar el partit i coordinar-se perfectament...





Acabat el partit, mes argumentació amb l'àrbitre, les rivals i la parella...



La Carme va obsequiar-nos amb grans actuacions fent parella amb la Maria i amb Tobottom i va exhibir l'agressivitat que la fa una jugadora decisiva a la xarxa. El partit de dobles femení contra l'Olga i la Pili va ser disputadíssim (dos sets 21-19) i el matx amb Tobottom contra en David i l'Olga va estar a punt de decidir-se a favor seu.







Tobottom, quan no jugava o es preparava per jugar, xerrava o arbitrava o feia fotos i era difícil disparar la càmera i no enfocar algú de Newtown a la pista dedicat a una o una altra activitat: jugar, arbitrar, preparar les pistes o polemitzar amb l'àrbitre principal, que d'això se'n va encarregar l'Àlex quan va organitzar un embolic descomunal perquè no se sap les regles del joc i van haver d'explicar-les-hi en el matx que enfrontava en Paolo-Xiaoli contra Yes Iwillbe-Carlos...







Tampoc no són muts del tot Yes Iwillbe i en Carlos, que comenten la jugada abans i després del partit, però que a l'hora de jugar fan emmudir el contrari mentre que aixequen les aclamacions del públic. 




El públic va poder veure un gran partit contra en Paolo i en Xiaoli, molt disputat perquè els quatre rivals són o àgils, o forts o totes dues coses alhora.



En Paolo i en Xiaoli van estrenar samarreta i volant de plomes i s'ho van posar tot pel cap.












Quan en Molimola no jugava o es dopava, feia fotos. No era ell sol: el lliurament de trofeus va deixar els petits enlluernats pels flaixos de les càmeres i van haver de marxar del pavelló agafats de la mà dels pares.




Aquesta era la foto més desitjada per en Molimola: els dos finalistes IM sub 17 van ser de Bigpotters!


Altres gegants que ens van acompanyar en la trobada de diumenge: en Christian, malauradament lesionat...




En Frankie 3,14 i en Frankie Xiula, dos jugadors colossals de Niceland...




En Vickie, en una forma física més que perfecta, i amb una tècnica i una classe que n'aprens més només de mirar-lo a ell com ho fa que de practicar tu pel teu compte; un jugador excepcional, no cal dir res més.



En Marcus, en Bernie, l'Armie...què es pot dir d'aquests nanos-gegants? Mira que n'arriben a ser, de bons!





El vencedor IM sub 17 va compartir la copa amb sa mare, que mentre ell es menjava l'entrepà ella li aplicava crema en el turmell adolorit. La logística farmacèutica i l'alimentosa són essencials en aquests tornejos tan exigents i les mares i els pares ho saben de sobres.



També va ser molt tens el partit entre les dues Olga. Primer semblava que tot anava bé, però al cap de poc l'Olga es va enfadar i va estar a punt d'esgarrapar l'Olga. Al final es van fer amigues i en Paolo va celebrar-ho amb l'Olga.








El ritme de competició va ser tan intents que el pobre Edu va haver de menjar-se la brandada de bacallà i la botifarra amb samfaina en la pròpia taula de comandament.



Més gegants a Newtown? N'hi havia per tot arreu, i sobretot en el sector femení on destacaven totes per la joventut i la tècnica...






I per acabar, la més gegant de totes les nostres, Thetower, que continua sumant victòries en cada aparició. Ja n'hem perdut el compte perquè cada any en suma una, dues o tres. L'any vinent serà capaç de seguir en aquesta línia? Tant de bo sigui capaç, però no només ella, sinó tots els gegants de totes les colles geganteres!