Glossari:
- Bigpotters: Granollers
- Iron: qualificatiu aplicat a la persona humana que, per les seves característiques innates o adquirides mitjançant una adequada preparació, la ingestió de substàncies estimulants, analgèsiques o hipnòtiques (sempre legals), l'aplicació de pomades o la instal·lació de pròtesis ortopèdiques té la capacitat física necessària per a practicar esport sense parar de les 9 del matí a les 6 de la tarda i no caure desmaiat al terra; al contrari, sempre en vol més. O això, o és que és un zombi.
- Veterans: nascuts entre l'extinció dels dinosaures i el 1983 després de Crist i que encara conserven alguna facultat automotriu, ni que sigui parcial, intermitent o assistida.
- Bàdminton: esport típic de platja que si es practica sota cobert en una zona de clima mediterrani un dissabte de juny provoca sudoració desmesurada, acceleració del ritme cardíac, esgotament extrem i dolor articular pràcticament inaguantable. Les fractures no són habituals però no es descarten completament. Aplicat contra la pròpia voluntat es considera constitutiu de tortura o s'assimila a un tracte cruel, inhumà o degradant i està penat per la llei en els països "civilitzats". En canvi, en alguns subjectes l'acumulació de tots aquests símptomes unida a la tensió en la lluita per la victòria causa sensacions properes a l'orgasme (o l'orgasme directament) i potser és per això que es considera altament addictiu. No se'n recomana la pràctica vigorosa un cop superats els 30 anys d'edat, però hi ha gent que passa de tot i no ho deixa mai, tanta és l'addicció que provoca.
- Championship: trobada competitiva entre practicants del mateix esport organitzada per un ens intel·lectualment superior i regida per normes que es respecten peti qui peti. Si és del màxim nivell es retransmet en directe pel iutup.
- Tot junt: sàdica manera de posar fi a la temporada 2012-13 ideada per la FECAB, consistent en organitzar una competició per a veterans un dissabte al matí al pavelló polisportiu municipal del Congost, a Granollers. L'únic requisit per a prendre-hi part és (de moment) fàcil d'aconseguir fins i tot pels que tenim el veïnatge civil català: no ser apàtrida.
Com ha deixat escrit el gran Molimola, l'èxit total va acompanyar el campionat internacional de bàdminton de Granollers del juny del 2013, vist que no va caldre desempaquetar el desfibril·lador. No va ser perquè el risc no fos elevat (67 partits entre 26 jugadors amb una humitat ambiental propera a la saturació) sinó perquè la preparació física de tots els participants era òptima o quasi. Només així s'explica que jugadors com Old Glens poguessin prendre part en 13 partits amb 29 sets (incloses les tres finals possibles, de les quals en va guanyar dues); que YesIwillbe acabés de baixar de l'avió procedent de Xile (per ell les 9 del matí eren encara les 3 de la matinada del dia anterior) i tot i així arribés a la semifinal individual; que la Carola només renunciés a jugar els individuals tot i haver-se esmicolat el colze uns dies abans en la preparació de l'esdeveniment; o que Thetower, amb també un colze fet miques, jugués 9 partits i només abandonés, a contracor, en el segon set de la final individual. I hi hauria més exemples a posar, sens dubte. Potser no tenim una tècnica molt depurada ni moviments del tot ortodoxos ni cops gaire espectaculars ni autògrafs força cotitzats, però sí l'esperit i l'empenta necessaris per a prendre part en aquesta mena de trobades sense defallir.
Que fan falta ajudes? Qui ho dubta? Mentre en Christian s'embenava el turmell...
... en Molimola es protegia el genoll...
El ritme de competició va ser tan intens que alguns, com l'Àlex o Old Glens ja ni van tornar a la grada perquè havien de jugar un partit rera l'altre i sortia més a compte reposar en un marge de la pista.
Tots els jugadors van fer un consum de samarretes fora del que és normal, de manera que entre partit i partit més d'un les va estendre a la grada per mirar d'assecar-les una mica i poder-les així tornar a utilitzar més endavant.
Tothom ho va fer molt bé però, les coses com siguin, hi ha qui està un punt per sobre. Així s'explica la brillant actuació d'en Christian, coronada amb la victòria en les dues categories en què va prendre part i que ens va deixar una imatge que només un caçador de volants i d'imatges com en Bartum podia immortalitzar d'aquesta forma magistral:
Que fan falta ajudes? Qui ho dubta? Mentre en Christian s'embenava el turmell...
 |
| Foto: Bartum |
... en Molimola es protegia el genoll...
...o s'enfaixava les lumbars.
El ritme de competició va ser tan intens que alguns, com l'Àlex o Old Glens ja ni van tornar a la grada perquè havien de jugar un partit rera l'altre i sortia més a compte reposar en un marge de la pista.
Altres amb una mica més de sort sí que van poder pujar un moment a dalt a descansar i refer-se abans de la final...
...o a estirar la musculatura entremig del públic.
L'organització, previsora, va instal·lar un taller d'encordatge de raquetes i tensat de faixes.
Tots els jugadors van fer un consum de samarretes fora del que és normal, de manera que entre partit i partit més d'un les va estendre a la grada per mirar d'assecar-les una mica i poder-les així tornar a utilitzar més endavant.
 |
| Foto: Bartum |
Tothom ho va fer molt bé però, les coses com siguin, hi ha qui està un punt per sobre. Així s'explica la brillant actuació d'en Christian, coronada amb la victòria en les dues categories en què va prendre part i que ens va deixar una imatge que només un caçador de volants i d'imatges com en Bartum podia immortalitzar d'aquesta forma magistral:
 |
| Foto: Bartum |
La resta de participants, darrera seu. Alguns, a poca distància, com tots els guanyadors de les respectives categories, i els altres una mica més lluny però pressionant els de sobre perquè no badin.
El podi va ser copat de forma massiva pels jugadors de Niceland, club que domina tradicionalment els encontres de veterans, però compartit amb l'únic representant de Terrace (en Christian), l'únic representant de Tremp (en Carlos, que va ser capaç de véncer la final individual a Old Glens, una proesa que només va sorprendre els que no han seguit la seva evolució de la vora) i la Nancy (Newtown-la-Vallée), que acompanyada per Thetower va aconseguir la segona posició en el dobles femení.
 |
| Foto: Bartum |
En Bye Sense surt a la foto semidisfressat de Wally en funcions d'ambaixador de la Nancy, que ja estava fent la bière, però no pas perquè guanyés cap medalla. En Bye va arribar a disputar (diguem-ne així) la semifinal individual contra en Carlos, va jugar una gran competició de dobles gràcies al magnífic estat de forma en la recta final de la temporada de Lord Save però a part del tip de suar no es va emportar cap triomf cap a casa.
En aquesta imatge de després de la semifinal es veu prou que en Carlos està fresc com una escarola i ell ja no s'hi veu de cap ull.
En aquesta imatge de després de la semifinal es veu prou que en Carlos està fresc com una escarola i ell ja no s'hi veu de cap ull.
 |
| Foto: Bartum |
En l'individual Bye Sense va donar una alegria a l'afició en imposar-se a una llegenda viva del bàdminton com en Pepe amb un sorprenent 21-16 i 21-9. El primer set va començar amb un domini insultant del Pepe, que es va escapar amb un 2-10 que feia presagiar un resultat calamitós per al de Newtown. Els pocs volants que podia tornar en Bye anaven fora i en Pepe jugava com volia, ajudat per la seva tècnica portentosa, el profit que sap treure a la seva envergadura i el canell màgic que tant de mal fa als contraris.
Alguna cosa li devia dir Lord Save en el descans del primer set que la recuperació va ser fulgurant i aviat el marcador es va posar 11-11; un canvi de l'estil de joc va permetre a Bye Sense guanyar el primer set i no patir cap mena d'angúnia en el segon.
 |
La semifinal va enfrontar-lo amb en Carlos i aquí es va acabar la història, naturalment. Pietosa, l'organització va encomanar-li tasques auxiliars per evitar que enredés a la pista o a la grada.
 |
| Foto: Bartum |
YesIwillbe va baixar de l'avió procedent del con ("con", acabat en "n"!) sud, es va canviar de roba i va anar cap a Bigpotters a donar guerra. En va donar tanta que va arribar a jugar la semifinal individual i va guanyar dos dobles abans de tirar cap a casa a dormir dos dies seguits. No em digueu que això és a l'abast de tothom!
Acabada d'arribar d'Alemanya, la Valèrie es va vestir de curt i va venir a Bigpotters per fer que la representació francesa fos la més nombrosa després de la catalana; de passada, així també l'equip de Newtown-la-Vallée va ser el més internacional de tots amb dos participants vinguts de més enllà dels Pirineus. Si haguéssim pogut comptar amb la representació britànica d'en Keith, que encara està en recuperació, o la quebequesa d'en Philippe, en període de formació, ens hauríem endut de sobres el premi Babel al club més políglota.
La Valèrie fa formar una parella molt sòlida amb en Molimola però se'ls va notar encara poc conjuntats.
De moment van començar amb la conjunció del vestuari i tots dos van jugar vestits de negre; quan es conjuntin també a l'hora de prendre posició a la pista formaran un dobles intractable.
En Molimola va fer una autèntica exhibició d'home-orquestra a Bigpotters. A més de jugar els dobles mixtos amb la Valèrie, va jugar els individuals i els altres dobles amb l'Àlex. En total, 9 partits i 21 sets.
Amb l'Àlex també formen una parella molt conjuntada pel que fa al vestuari; com que no tenien samarretes del mateix color van optar per posar-se genolleres blaves tots dos en la cama esquerra.
Per si això fos poc, en Molimola va encarregar-se també de fer de Gillian Clark i va comentar en directe els partits més interessants del torneig pel iutup.
Alguns dels presents a Bigpotters s'estimaven més seguir els partits en el portàtil, perquè així podien veure repetides les millors jugades.
Naturalment, les dimensions de les pantalles eren proporcionades a l'edat dels espectadors, i pels més menuts el dispositiu de visualització també era més petit.
No content amb això, en Bartum li va passar la mà per la cara en l'aspecte gràfic a en Bye Sense i va aconseguir les millors fotos de la jornada. Us recomanem vivament la visita al face d'en Molimola per veure una selecció de les millors instantànies del torneig.
 |
| Foto: Bartum |
 |
| Foto: Bye Sense |
L'Àlex és un altre dels que també va suar la samarreta en 9 partits: 4 individuals i 5 dobles. En els dobles mixtos va formar parella amb la Maria, com sempre, i només la presència de Thetower i en Christian els va barrar el pas a la final que molts donaven per segur. Junts configuren un equip letal: els cops ajustats de l'Àlex són molt difícils de tornar en condicions i l'instint de killer de la Maria en la xarxa acostuma a fer estralls en les defenses contràries. Si poden seguir entrenant i competint junts donaran molt que parlar la propera temporada.
En Tobottom i el Pepe també van decidir conjuntar-se i tots dos es van vestir de fosc per a l'ocasió. Els va tocar un grup de dobles on casualment hi havia tres parelles més de Niceland però valents com pocs van aconseguir guanyar un dels partits.
En canvi, en els individuals, Tobottom va jugar en el grup multiètnic on hi havia un representant de Tremp, un de Bigpotters, un de Niceland i un de Newtown.
Va perdre amb en Carlos, va estar a punt de donar la sorpresa (20-22, 18-21) contra l'Àlex en un encontre lluitadíssim i va guanyar a en Molimola en un d'aquells partits on cap dels dos no vol donar el braç a tórcer. L'evolució de Tobottom és constant; si és capaç de tenir contra les cordes un jugador com l'Àlex vol dir que el seu nivell puja dia rere dia i no té aturador.
En alguns moments, la pista plena de suor va provocar la pèrdua de la verticalitat de Tobottom, víctima de la manca d'adherència. L'Olga i en Paolo van seguir a la seva i només el Pepe el va anar a ajudar; aquí és on es veuen els amics!
En els individuals, l'Olga va tenir la desgràcia d'haver de competir amb altres dues jugadores amb qui entrena habitualment en les pistes de Newtown, la Nancy i Thetower, que coneixen sobradament la potència del seu lob i la velocitat amb què és capaç de bellugar-se per la pista.
No li van posar les coses gens fàcils i no va poder amb elles, però en el dobles va comptar amb l'ajut de la Pili, maratoniana de temps de rècord i jugadora de físic excepcional amb qui van aconseguir forçar el tercer set contra les vigents campiones de Catalunya i que van tenir contra les cordes les subcampiones.
L'Olga i la Pili van conjuntar-se de roba, però també de moviments perquè fa molt de temps que juguen plegades i això es nota.
En el dobles mixtos, l'Olga va tenir la sort de comptar amb una de les millors parelles que es poden trobar hores d'ara, en Paolo.
Junts formen una parella temible: en Paolo cobreix perfectament el fons de la pista i remata amb punteria, contundència i mala bava; al davant, l'Olga és ràpida i es fa un fart de caçar volants a ran de xarxa en tots els partits.
Els seus punts acostumen a ser llargs i disputats i bona prova d'això és que l'italià, un cop acabada la seva participació (tres partits de dobles i quatre d'individuals, el darrer la semifinal) va quedar-se una bona estona assegut a la pista per a refer-se de l'esforç.
Les medalles per a Newtown-la-Vallée van venir novament de la mà de les vigents campiones de Catalunya, la Nancy i Thetower, que van fer com sempre una gran competició.
La Nancy va dosificar les forces i va preferir no jugar el dobles mixt. En l'individual va jugar la semifinal contra una Mercè que ha acabat la temporada en un estat de forma colossal i tot i així només va perdre-la després de jugar 3 sets sense concessions.
 |
| Foto: Bartum |
El grup de dobles femení del torneig de Bigpotters era exactament el mateix que el del campionat de Catalunya tingut a Vilanova del Vallès el passat 7 d'abril, i el nivell de competitivitat dels equips també va ser el mateix: els dos partits de dobles de la Nancy i Thetower van decidir-se en tres sets, cosa que dóna idea de l'entitat de les rivals. Van aconseguir guanyar a l'Olga i la Pili, però no van fer el mateix amb la Mercè i la Carola. La història té més mèrit encara si es té en compte que tant la Carola com Thetower van jugar aquests partits amb el colze dret en molt males condicions; la Carola a causa d'un accident dies enrera i Thetower per lesió produïda moments abans.
Ja avançada la competició, l'estesa de samarretes que hi ha a la grada posades a assecar comença a fer patxoca.
Medalla de plata, doncs, per la Nancy i Thetower, que posa un fantàstic final a una temporada plena d'èxits de totes dues. La Nancy estava tan emocionada que va marxar immediatament a celebrar-ho i va delegar la recollida de la medalla en Bye Sense, que estava allà pel que fes falta.
En els individuals, l'actuació de Thetower va ser la que tothom esperava: va superar en primer lloc la fase de grups (contra la Nancy i l'Olga) i també la semifinal (contra la Pili). Absent la Carola per lesió, es va trobar en la final la Mercè en un estat de forma espectacular que va demostrar de sobres en l'altra final contra la Nancy. Malauradament, una lesió en el mateix colze que tants maldecaps li està donant des de ja fa temps li va impedir de lluitar pel títol i va haver d'abandonar en el segon set per a reservar forces per a la final del dobles mixtos. Nova medalla de plata, la segona del dia, per a Thetower!
Thetower va fer bé de conservar una mica d'energia per a la final mixta contra la Carola i Old Glens, que hi havien arribat després de guanyar amb contundència un grup duríssim format per quatre parelles molt combatives.
 |
| Foto: Bartum |
Thetower va jugar bé, això no cal dir-ho, però la presència darrera seu d'un Christian fora de sèrie va acabar de reblar el clau i va donar-los la medalla d'or de la jornada.
No va ser l'única figura que va donar seguretat al joc de Thetower; en cap moment li van faltar el suport i els ànims ni dels companys de Newtown-la-Vallée ni de la família Thetower en pes, que des de primera hora del matí ja va ser present al pavelló.
La iniciativa de la FECAB per a posar fi a la temporada ha de ser qualificada forçosament d'excel·lent, i la participació dels nostres no fa sinó confirmar l'evolució d'un club i d'uns jugadors que busquen en l'esport altres valors més enllà dels resultats (que si arriben, benvinguts siguin). Per poc que puguem, intentarem en properes edicions augmentar la nostra aportació internacional a aquesta mena d'esdeveniments.
