Gran èxit de participació i de critica. De nou vem trencar fronteres, i a més de la participació internacional fixe (Canada, Bèlgica, França, Perú, etc.), vem gaudir amb la companyia de delegacions intercomarcals dels clubs més emblemàtics del país. Especialment nodrida la representació de Sant Lawrence of Goltons, però no menys destacada la de Sants. Les instal•lacions és van fer petites i de cara l’any que ve, ja estem en converses amb la federació per tal que ens financi-hi una carpa addicional per donar cabuda a l’elevada inscripció que és preveu, atesa la progressió experimentada.
La jornada va transcórrer –aproximadament- segons el guió previst: ginkama matinal amb tres proves clau ( 1-Arribada a la casa, 2-ascenció selvàtica fins al cim del Nyacapà, 3- ritual fotogràfic al santuari megalític del Dolmen de ca l’Arenes), megacalçotada amb la sorpresa final d’un pastís d’aniversari de 60 espelmes(!!!), i finalment el gran torneig d’agrobàdminton.
Val a dir que la primera de les proves de la ginkama – arribar a la casa-, va resultar més difícil del que s’esperava. A banda d’en Salva, que aquesta vegada ni tan sols va aconseguir localitzar el massís del Corredor (ell va posar com a excusa que s’havia tingut que quedar a casa per una grip de ultima hora...), un tom tom sense “tom ni son” va fer una mala passada a la Nancy i el seu acompanyant, a qui hores d’ara, esperem que, si més no, haguessin aconseguit retrobar el camí de tornada i estiguin sans i estalvis a casa seva.
La resta de l’aventura matinal, amb els afortunats que si van arribar, va transcórrer sense més ensurts i el recompte final dels participants, després de travessar boscúries, grimpar parets i creuar camps d’energia prehistòrica, sorprenentment va donar una xifra d’adults i d’infants bastant similar a la de partida.
No m’estendré en el relat perquè les fotografies son prou eloqüents i estalvien moltes paraules. Deixeu-me, però, dedicar les ultimes línies a l’AGROBÀDMINTON.
Realment és difícil de descriure. S’ha de viure. L’AGROBÀDMINTON és la modalitat de bàdminton més essencial, més primària, més directe, il•limitada, atàvica i promiscua que és coneix.
No requereix sostre ni parquet, és un bàdminton lligat a la terra que et permet tocar el cel a ple sol. No hi ha regles, ni límits, només l’instint bàsic d’enlairar plomes contra la gravetat i l’incessant diàleg col•lectiu a cops de raqueta.
Una modalitat viva en constant evolució, si l’any passat ens va sorprendre que fins a una dotzena de jugadors poguessin compartir pista simultàniament, enguany vem constatar que si es disposa de la tècnica i el valor adequats, la xifra és pot elevar tranquil•lament fins a una vintena de jugadors, repartits dinàmicament a banda i banda de la xarxa. El nombre de volants és també copiós i aleatori, les plomes van i venen del camp contrari, talment estols d'estornells albins i de vegades, les raquetes més habilidoses aconsegueixen colpejar-ne 2, 3 o 4 a la vegada, creant figures cinètiques d’una gran plasticitat.
La durada dels sets és, no cal dir-ho, també il•limitada, no es guanya per punts si no per extenuació. Diumenge, trencant tots els rècords de durada dels partits de raqueta i ploma, la final d’agrobàdminton és va perllongar durant més de dues hores, i això que és va resoldre amb dos sets!!.
En definitiva l’agrobàdminton és una experiència apassionant i addictiva, altament recomanable. Si en aquesta ocasió us heu quedat amb les ganes, l’any que vé potser en tindreu una nova oportunitat!.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
