dimecres, 27 de juny del 2012

Wheel's Beach, juny de 2012. Final de temporada amb llums i ombres...

A Wheel's Beach va acabar el segon diumenge de juny el Circuit Català de Bàdminton del 2012. El pavelló on es va jugar el torneig va ser l'auditori de sempre; el pàrquing era de pagament, com de costum; els pastissos de les mares dels jugadors estaven com mai i la calor i la humitat van ser les habituals.

En Keith tenia molta calor i va acabar els individuals mig deshidratat, però va posar-hi remei aviat.



En Keith no era l'únic que tenia calor; Toni Thesaver també suava la cansalada de valent.



En Keith tenia set en els individuals, però també en els dobles, i mentre la seva parella es feia la manicura ell seguia bevent...






però en tenia motius: en una prodigiosa exhibició de forma física, va fer una competició formidable, com a Lleida o potser millor i tot, demostrant que l'acurada planificació de la temporada li ha permès acabar-la en una forma òptima, en una clara evolució de menys a més que sembla que no hagi de tenir final. En individuals va vèncer en el seu grup amb molta autoritat (i compte, que tenia com a rival un dels menuts sub-13 que arrasen tot el que troben al seu pas) i va guanyar-se en tres sets duríssims el dret a enfrontar-se en semifinals amb en Bernie, exactament igual que va passar fa unes setmanes a Snailville. El resultat també va ser el mateix, i en Bernie va guanyar a En Keith, però potser les coses haurien estat diferents si en Bernie no s'hagués estalviat el partit de quarts que havia de jugar contra el gran Lord Save... i que no va poder ser a causa d'una inoportuna lesió. Si en Bernie primer hagués hagut de jugar amb un Save en bones condicions potser avui estaríem parlant d'un resultat totalment diferent...



També Lord Save va guanyar el seu grup amb contundència, i encara no era migdia que, tot i que ja començava a estar tocat de la cama, havia acabat amb els dos primers rivals sense perdre ni un sol set. Lamentablement va pagar-ho car, perquè la sobrecàrrega a dues de les cames li va passar factura més tard i no va poder disputar els quarts de final contra en Bernie; en un cas així, val més deixar-ho córrer, perquè no li faltaran ocasions per a trobar-se amb ell.

En els dobles, la parella de fet Save - Bye Sense va superar el primer examen sense gaires complicacions i va trobar-se a quarts de final amb la diminuta parella Bernie - Armie, que poden ser joves però no inexperts.




El resultat final (0-2 per als de Bigpotters) és enganyós, perquè en Save i Bye Sense van fer un dels millors partits que podem recordar. La coordinació entre ells va ser perfecta...



... els desplaçaments semblaven coreografiats en un teatre; les transicions atac-defensa admiraven tothom per la plasticitat i l'eficàcia del moviment... a més, només van fallar dos serveis cada un en tot el partit (!) i en Bye Sense va rematar tres cops (!!).





Gran competició de dobles de Save i Bye Sense, que prometen seguir donant espectacle la propera temporada, tant a la grada com a la pista.


També hi havia representació de Vilanova en els dobles mixtos, amb una nova aparició de la parella triomfadora en el torneig de Newtown del mes de març, Luck - En Keith, que a punt va estar de repetir el mateix èxit de llavors.


Els nostres van sortir en tromba contra la primera parella, de Blanes, i van guanyar el partit sense problemes. La semifinal contra la parella de Roda va ser molt més disputada i van caldre tres sets per a enviar els de Vilanova a la final contra una altra parella menuda de Granollers.

Aquí sí que va haver-hi exhibició de joc per les dues bandes, sense donar cap volant per perdut i lluitant tots els punts fins al final. Va ser especialment disputat el segon set, que en Keith i l'Elsa van aconseguir guanyar 23-21, forçant així el tercer set.


En el tram final va faltar només una mica d'encert en alguns cops fàcils que van anar a la xarxa i una mica més d'astúcia per a col·locar els volants en les cantonades de la pista, i no en el centre. De totes maneres, cal aplaudir el final de temporada, amb una excel·lent actuació d'aquesta parella.


L'Elsa també jugava l'individual femení i va fer un dels millors tornejos de l'any. El primer partit la va enfrontar contra una rival duríssima (que al final va ser la guanyadora de la categoria) que la va fer suar tots i cada un dels punts. El partit va ser molt llarg i intens i el marcador ho diu tot: 23-21, 11-21 i 27-25. El tercer set va ser especialment treballat, amb un final que s'hauria pogut decantar cap a qualsevol banda.

El segon i el tercer partits van ser una mica més senzills de resoldre, i l'Elsa va saber fer-ho amb tècnica i solvència, reservant forces per a la semifinal, on va trobar-se la Maria, una rival de gran talla però molt castigada físicament. De fet, l'Elsa va arribar a aquesta semifinal amb cinc partits a les cames (tres individuals i dos dobles), mentre que la Maria només havia jugat els seus tres individuals. Tot i així, ja des dels primers punts del segon set es va veure que a la de Granollers l'havia abandonat la seva tradicional fortalesa física. L'Elsa va adoptar una estratègia arriscada, que va estar a punt de donar-li bon resultat: en veient que a la contrincant li faltava l'aire i que en alguns moments semblava a punt d'abandonar el partit víctima de l'esgotament, en comptes de moure-la de banda a banda de la pista o de forçar-la a desplaçar-se de punta a punta amb combinacions de drops i lobs, va optar per cansar-la a base d'aixecar-li tots els volants al centre de la pista, de manera que cada cop de la Maria era una rematada amb tota la força de la seva ànima. Tothom sap que aquest és un ritme que no es pot aguantar gaire estona seguida: ho poden fer Lin Dan, Boonsak Ponsana, Tobottom i quatre més. Cada rematada de la Maria i cada bloqueig de l'Elsa eren un suplici per la de Granollers. En un final de partit agònic i emocionantíssim (22-20 en el darrer set), la Maria va aguantar sense que li vingués el patatús i l'Elsa va perdre l'oportunitat d'arribar a la final; la tàctica de cansar la rival a base de permetre-li rematar fàcilment no va funcionar i potser un altre partit caldrà buscar un altre mètode... A canvi, en va sortir beneficiada l'oponent de la Maria a la final, que es va disputar al cap de pocs minuts. Efectivament, esgotada pel partit  contra l'Elsa, la Maria va haver d'abandonar l'encontre després de jugar només quatre punts.

Ens queda fer la ressenya del darrer participant de Vilanova en el torneig de Platja d'Aro: en Bye Sense. Però, de fet, no se'n poden dir gaires coses i cap d'elles bona. Només correcte en els dobles i ben conjuntat amb un Save formidable com sempre, va desaparèixer en els individuals. Els dos partits que va jugar van començar igual, amb un primer set guanyat sense problemes (21-11 i 21-12). Tot semblava indicar que guanyaria el seu grup i passaria a quarts... però els segons sets van ser decebedors i els va perdre tots dos (12-21 i 22-24). En els sets finals no va ser capaç de jugar bé, va enviar molts volants fora, es va mostrar imprecís a la xarxa, escàs de forma, lent de moviments, llarg de pes i curt de vista. El resultat final del darrer set (8-21! i 17-21) ho diu tot. Una jornada per oblidar d'un jugador que és capaç de fer el millor i el pitjor (però amb més freqüència, el pitjor).

Platja d'Aro ens va permetre veure per darrera vegada en acció aquesta temporada alguns jugadors que tard o d'hora passaran per les nostres pistes a compartir entrenaments amb nosaltres. Vam veure la potència controlada del gran David, d'Hortons,



o algunes jugades plenes de fúria de les amigues de Sants, l'Olga i la Pili, que tanta i tanta feina han donat en partits memorables a Thetower. Aquí hi ha un parell d'exemples de com es lluita un volant a Sants:




En fi, un torneig amb grans actuacions dels nostres, però també amb moments per oblidar...