Coneixeu els d'aquestes
imatges? Us sonen les seves cares? Fixeu-vos que tots van carregats de copes
guanyades en l'Open de Badminton disputat a
Viladecans. Com de costum, els jugadors de Vilanova del Vallés i
Argentona vam tornar a casa amb la bossa plena de trofeus.
La trobada de Dogsville, fora del Circuit
Català de Bàdminton, va servir-nos com a recta final de preparació per als
propers compromisos internacionals (Campionat d'Espanya de Veterans de
Santander, on ens representa Thetower), per a adquirir més experiència
de cara a un futur esperançador (la que li cal a Little Thetower), per a presentar dues noves
incoporacions al món de la competició (en Philippe i l'Alea), per a posar les
coses al seu lloc i demostrar qui mana aquí (en Shoemaker) i per a deixar
constància que l'arqueobàdminton el vam inventar nosaltres jugant amb volants
fets de plomes de pterodàctil, que per això els fòssils de pterodàctil no tenen
plomes, perquè es feien servir totes per fer volants enormes (en Keith i Bye
Sense).
Segona, la de Thetower, que
només va cedir el primer partit, justament contra l'Andrea Chertes, i és perquè
la va agafar a primera hora sense haver esmorzat. Magnífic torneig de la vigent
tricampiona de Catalunya que també a Viladecans va acabar en primera
posició.
I tercera, la d'en Shoemaker,
que va fer una trencadissa amb tots els rivals que feia goig de
veure!
Vista de la nostra grada, a punt de començar. La família Thetower no hi surt perquè estava buscant lloc per deixar el cotxe. Es veu que per venir van seguir les instruccions d'en Save, que ara fa uns mesos va arribar una hora tard i va aparcar a la platja.
En resum: victòries clares de les respectives categories d'en Little Thetower, de Ms. Thetower i de Shoemaker, i bones actuacions de la resta: Alea, Philippe, en Keith i Bye sense, premiades també amb el reconeixement del públic entès en la matèria.
Vegeu algunes imatges de la
jornada.
En Little, amb una tècnica de
sacada impecable heretada de sa mare.
En tensió, esperant el volant.
Com es pot veure, es va posar la samarreta amb el logo petit, perquè la del logo
gros era per rentar.
A punt per a rematar. Al fons,
una altra de les nostres, en un revés que caldrà millorar una mica.
Primera aparició a les pistes d'en Philippe, que segurament no serà la darrera. Va demostrar el que tots el que l'hem vist a Newtown ja sabem que té: concentració...
...mobilitat...
...discreció (per això porta
la samarreta sense dorsal)...
...
envergadura...
... força
bruta...
... i més força
bruta.
Amb totes aquestes facultats,
en Philippe va perdre un partit en la fase de grups però va guanyar brillantment
l'altre en tres sets mols disputats contra qui després va guanyar la seva
categoria. Aquests antecedents li auguren un futur prometedor quan agafi una
mica més de pràctica en la competició.
Una altra de les noves
aparicions, la del fitxatge més recent del club, l'Alea, ens va sorprendre a
tots molt agradablement. Com el seu nom indica, va venir a veure si Dogsville és bon lloc per a
posar un casino i, de passada, va exhibir a la pista el seu bàdminton fresc i
innovador.
La sacada, sense perdre el
volant de vista...
...la contradeixada, com cal
fer-la, amb el braç estirat...
...el lob al fons de la pista,
agafant embranzida perquè no quedi curt...
... i la rematada, buscant el volant com més a dalt millor. Al fons de la imatge, assegut a la grada, s'hi veu en Keith posant-se fins al cul de fish & chips.
En la recta final de la seva preparació per a reconquerir el campionat d'Espanya, Thetower va sortir a la pista freda i en dejú i no va poder superar l'Andrea Chertes.
Però en els altres dos
encontres, ajudada per l'entrepà, el plàtan i el calor del públic, va posar les
coses al seu lloc.
La trobada ja clàssica contra
Pilar Royo, disputadíssima com sempre, es va decantar cap a Argentona gràcies a
la insistència de Thetower a castigar l'esquena de la rival.
Contra Meritxell Vizcaíno, en canvi, la basa a jugar va ser l'experiència.
Com de costum, Thetower va
obsequiar al públic amb moviments i postures que ens fan pensar que potser el
bàdminton i l'esgrima són esports amb orígen genètic comú.
I no em digueu que aquí no us
recorda un carateca, en posició de defensa i a punt d'assesstar el cop
definitiu.
Els dos representants supersèniors, com de costum, van lluitar com feres tots els punts. Quan va fer falta la calma, van aplicar la calma...
... quan va caldre córrer, es va córrer sense manies ...
... i quan el punt ho va demanar, es va esprintar sense estalviar energia.
Els partits van començar com sempre (i a Dogsville encara més), amb un sorteig...
... van seguir amb la preparació perfecta per a rebre el volant...
... van continuar amb la presentació en societat de nous cops, com el drive-botifarra...
... i van acabar, també, amb victòries, amb derrotes i amb molta suor damunt la pista. En Keith va estar a punt de guanyar els seus dos partits i en Bye Sense, que va superar la fase de grups, va caure a les semifinals víctima dels habituals problemes de visibilitat.
Un exemple: aquesta va entrar clarament, però ell encara ara se l'està mirant.
Sort que comptàvem amb una carta a la màniga. Quan va saltar en Shoemaker a la pista, llavors sí que es va contemplar bàdminton de primer nivell. Quin espectacle, veure com un rera l'altre queien tots els rivals que se li plantaven al davant, jugadors que ens hem anat trobant en tots els tornejos del Circuit Català i que ens les han fet passar molt magres! Els dos germans Muñoz i en Naranjo, de Dogsville, i el gran dels Alcalà, de St. Stephen Hisoaks, no van tenir ni una sola oportunitat i, tot i córrer la pista sencera de cap a cap, no van aconseguir en cap moment plantar-li cara. Algú havia de posar les coses al seu lloc, i va ser en Shoemaker. El bàdminton és un joc, però no s'hi juga en cap casino, i els punts no es guanyen a cara o creu, sinó amb entrenament i talent.
Com s'ho va fer en Shoemaker? Doncs amb la combinació adequada, segons el cas, de potència...
... d'elasticitat...
... de tècnica...
... de traça en els desplaçaments...
... i de col·locació a la pista.
La majoria de fotos que li vam fer van sortir mogudes, a causa de la velocitat en els moviments i de la poca perícia del fotògraf. És per això que val més la pena mirar-se els videos.
En el primer, fixeu-vos com cal moure el contrari pels quatre extrems de la pista, com se'l fa anar de bòlit de línia a línia darrera els volants que cauen ràpids i precisos com bales en la seva diana.
I en el segon, apreneu com
sortir d'una situació compromesa a base de reflexos, com capgirar un punt que
tenia mala pinta i com acabar amb una deixada de mestre, aguantant el cop fins
al límit i deixant el rival sense capacitat de reacció.
Una exhibició d'en Shoemaker
que fa posar fí a una magnífica matinal de bàdminton amb una altíssima
participació de les promeses de Dogsville. Una bona
organització, el respecte dels horaris previstos, l'excel·lent clima a la pista
i a la grada i l'amable acollida típica dels amics de Viladecans, tot són motius
per a repetir l'experiència en properes ocasions.
