dilluns, 24 d’octubre del 2011

Bigpotters 2011

Bigpotters: el retorn del Rei

Potser no es van assolir els resultats del 2009, quan vam guanyar els individuals veterans, els dobles masculins C, els masculins sub-11 i els sub-9, però es van millorar els del 2010, on “només” vam omplir tot el podi del sub-9 i vam ser segons en veterans. Ahir les coses van ser diferents, perquè va reaparèixer sir Gottfried of Silverwave i, tal com des d’aquí mateix es va advertir... ui, ui, ui! Ell i Billy the Kid, dues de les millors perles d’Argentona, van jugar una competició de dobles com només saben fer les piconadores: passant per damunt de qualsevol obstacle sense ni immutar-se. Només començar van haver de jugar la final anticipada contra en Carlos i en Keith; després van demostrar la fortalesa mental que els caracteritza contra la primera parella de Lleida i finalment van posar la directa contra la segona. Torneig impressionant on van guanyar tots els sets i on només van cedir 16 punts en el pitjor de tots.



Torneig també impressionant d’en Tobottom, jugant amb la psicologia del rival i forçant amb astúcia el reglament fins al límit amb el tema dels horaris... però és l’avantatge que et dóna tenir ofici. No tothom arriba tard a dos partits i li fan la vista grossa. Cal saber arriscar en la mesura justa, conèixer a fons el que passa en els passadissos, tenir contactes i saber com ens poden ajudar... impressionant també a la pista, on va suar totes les samarretes que duia i alguna més. També van acabar deshidratats, en una nova edició d’una final ja clàssica, en YesIwillbe i en Keith. Es va repetir la final de Jump i també la lluita a la pista, la tensió a l'ambient, l'emoció a la grada i l’ordre en el podi, però aquest cop amb menys diferència de punts.

No tenim, en canvi, imatges de l'encontre més apustuflant de la jornada, el que va enfrontar Thetower amb la Sílvia Martí. I no en tenim perquè cap foto no hauria explicat prou bé el que es va viure a la pista. Exhibició per ambdues parts de coratge, de força mental, d'astúcia, de tècnica, d'agilitat... si el primer set el guanya una, el segon set el guanya l'altra! I el definitiu? Ho explico com ho vaig veure: arribo a la grada i em veig la Sílvia estesa a terra, fora de la pista, enmig de tot de gent que l'atenen, víctima d'una indisposició momentània i, aparentment, fora de combat. Thetower, mentrestant, estira la musculatura i, com tot el pavelló, espera tensa el desenllaç, que no tarda gaire a arribar: la Sílvia es refà, torna a agafar la raqueta, surt a la pista, treu tota la força de la seva joventut i finalment guanya l'últim set. Els darrers punts són dramàtics per a totes dues i aquesta vegada el partit es decanta agònicament cap a Lleida. Ara, la lliga acaba de començar, queden molts tornejos pel davant i em sembla que hi haurà altres oportunitats on Thetower podrà treure's aquesta espina. Les germanes Martí són duríssimes, però Thetower no ho és menys!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Jump: octubre de 2011

La festa a Jump hauria estat completa, si no arriba a ser per una patrulla dels Mossos una mica massa escrupulosa, que es va entestar a multar, en el camí de tornada, tota la caravana de Vilanova-Argentona perquè anàvem "amb una copa de més", i alguns amb dues. Multa de les grosses per a Yes, Iwillbe, que portava la de guanyador de l'individual i la de segon de dobles i multa a pagar en lliures esterlines per a en Keith, que en portava dues més, del segon individual i del segon en dobles.
Multa comanditària per a la parella mixtaTobottom-Thetower, que en una de les seves primeres aparicions ja marca el ritme en la categoria (parlarem amb la Federació perquè els cridin a jugar per megafonia d'una altra manera. Si diuen "Latorre Alfons" sembla que estiguin situant les peces dels escacs, i si diuen "Alfons Latorre" sembla que estiguin donant indicacions per arribar a una casa de titis...).
Fins i tot multa a pagar en euros de xocolata per al pobre Miguel, pel segon lloc en el sub 11. En Guillem es va salvar per poc, perquè "només" va arribar a semis tant en individuals com en dobles, amb en David, en un partit ajustat a més no poder, a tres sets i el darrer 22-20...





La resta de la caravana no la van multar. Vam estar de sort, efectivament, perquè tot i que no portàvem cap copa de més, a tots ens corria per les venes el badminton-samba, que també es considera droga dura. Ens va anar de poc!

De moment, en el rànquing seguim líders en individuals i en dobles i les perspectives per Bigpotters (Gran Ollers) són bones. Ui, el dia que torni en Gottfried...

divendres, 7 d’octubre del 2011

Sheep's House: octubre de 2011

Encara no fa un any, en el correu de presentació de l’Isidre, algú deia
"Amb sort, la família creixerà: amb permís de l'autoritat competente (militar, por supuesto) he convidat l'Isidre Sistaré, amb qui he coincidit en els darrers tornejos, a venir a visitar-nos a Vilanova. Només us diré que s'ha passat per la pedra al mateix rival d'Alcanar que a mi em té la moral menjada perquè cada cop que ens trobem en un partit em remunta el primer set i em guanya els altres dos. Se t'ha acabat, Alfons, de guanyar els partits confiat sempre en el teu físic exuberant; ja n'hi ha prou, Mateu i Lluís, d'humiliar el rival amb el vostre canell màgic i la vostra tècnica depurada; Salva, reserva el "jogo bonito" i les filigranes per a la intimitat domiciliària; Emilio, olvida tus trucos de viejo cowboy que se las sabe todas; amb l'Isidre al davant les nostres debilitats quedaran totes a la vista (bé, espero que no totes; l'espectacle podria ser una mica pujat de to, fins i tot per a mi) i haurem de treure de dins el que segur que hi portem, ni que sigui molt amagat: goodminton de primera fila. Esteu avisats.
Si finalment l'Isidre pot venir a jugar amb nosaltres, el nivell del badminton a Vilanova assolirà de nou el llistó que tenia quan m'hi vaig incorporar jo i vau passar de potència mundial a equip de barriada. Entre els amcs expatriats d'Argentona i les noves incorporacions d'aquesta temporada, al final aconseguireu un programa propi a la tele (en comptes de a "Callejeros" sortirem a "Motor a fons" o a "Hat trick Vilanova").”

L’endemà, en un altre correu es reblava el clau:
“Una cosa has de tenir present, Isidre: si proves de venir un dia a Vilanova no voldràs tornar mai més a Granollers, com no sigui per agafar el tren. Vilanova, el seu poliesportiu i el nostre Club son famosos en tot el Vallès per la lluminositat de les instal•lacions, la higiene dels vestuaris, la qualitat del parquet, la magnificència del pàrquing, l'exuberància del paisatge, l'economia de la quota, l'oferta dels restaurants, l'amplitud dels horaris, la bellesa de les jugadores i el patrimoni immobiliari de tots plegats. A més, s'hi pot jugar a bàdminton. Què més vols? Quants cops a la setmana podeu jugar a Grano? A Vilanova pots venir cada dia a partir d'un quart de vuit, i sempre trobaràs companys de joc... Va, anima't i fes-los el salt!”Convençut per tots aquests arguments i per algun altre que no és moment de detallar i que si de cas ja us explicarà ell quan vagi trompa, avui Yes, Iwillbe juga i guanya per Vilanova. La mostra la teniu en la foto adjunta, que no correspon a una trobada de clàssics descapotables, sinó al lliurament de trofeus a Sheep's House.



En una final vibrant contra en Tomeu (l’amo del Bar Tomeu) va mostrar-se novament pletòric de forma i, sense despentinar-se, va endur-se el primer torneig de la temporada. El mateix va fer en els dobles mixtos en Sergio Rodriguez, que va guanyar en una de les seves primeres aparicions en un torneig i amb una parella també nova; imagineu-vos què poden aconseguir amb una mica més de pràctica. Aquest any hem repetit el resultat de l’any passat, quan també vam guanyar l’individual veterà i Billy the Kid (o sigui, en Guillem) va guanyar també uns dobles mixtos. I la resta, què? El petit Michael the Tower va arribar a la final de la seva categoria; en David va estomacar en Juanjo Pertegàs, cosa de molt de mèrit; Billy the Kid va fer una exhibició notable de piscines (fins a tres en una sola jugada!) amb la seva habitual tenacitat; The Tower va reaparèixer al circuit carregada de força i de tècnica, però encara en pretemporada; en Save i en Bye Sense es van plantar a la final dels dobles i, si no arriba a ser per la ploma xinesa, que volava com una condemnada, avui estaríem parlant d’un altre trofeu. No podem deixar de mencionar l’aparició estel•lar de tots dos en la categoria superior, on representa que han de rebre més que una estora... doncs no senyor! En Bye Sense a les 10 del matí ja havia guanyat el seu primer partit per 21-0 i 21-0 (només els derrotistes asseguraran que el fet que el rival no es presentés va tenir res a veure en aquest resultat d’escàndol). I el segon partit? Qui havia de pensar que un jugador amb nom de pneumàtic, en Bridgestone (o sigui, en Roc Pont, de Granollers), n’havia de saber tant? Sí, li va passar per sobre, però és que el va agafar confiat. I en Save, per la seva banda, va guanyar el primer individual i només va perdre el segon per culpa de la inoportuna lesió a la cama. Aviat ho arreglarem, això. Potser a Jump?Diumenge vinent, si Déu vol, més.